Els olis essencials naturals són el principi actiu i medicinal, l'ànima, l'essència mateixa de cada planta i la seva aroma.
És l'energia més pura.
En l'organisme, els olis essencials poden actuar de manera
farmacològica, fisiològica i psicològica. Habitualment produeixen efectes sobre diversos òrgans, especialment els òrgans dels sentits, i sobre diverses funcions del sistema nerviós.
Tots els olis essencials són antisèptics, però cadascun té les seves virtuts específiques, per exemple, poden ser analgèsics, antiinflamatoris, fungicides, diürètics, expectorants, relaxants, afrodisíacs, revitalitzants, circulatoris, etc…
I, encara que la majoria d'ells engloben diverses d'aquestes propietats, la reunió de components de cadascun actua conjuntament per donar-li una característica dominant, que ens ajudarà en la selecció de l'oli en cada desequilibri o malaltia.
Són molt concentrats, per la qual cosa només es necessiten petites quantitats, de l'ordre dels mil·ligrams, per aconseguir l'efecte desitjat.
Es tracta de productes normalment intensament aromàtics, amb un 0% de matèria grassa, per la qual cosa no s'enrancien, volàtils per naturalesa i de molt poca densitat.
Són insolubles en aigua, lleugerament solubles en vinagre, i solubles en alcohol, grasses, ceres i olis vegetals. S'oxiden per exposició a l'aire i alguns d'ells, també per exposició al sol.
Els olis essencials estan compostos per molècules bioquímiques que desprenen per la seva morfologia diferents aromes, propietats i energies.
Sovint, aquests olis essencials ajuden les plantes en els seus processos de pol·linització, atraient els insectes amb les seves olors, i de protecció, actuant com a repel·lent contra fongs i bacteris.
La qualitat dels olis essencials és prioritària en aromateràpia.
Quan estem treballant amb l'essència d'una planta, hem de tenir en compte que absorbirem les seves propietats en totes les seves formes, ja sigui a nivell tòpic, a nivell aromàtic i energètic.
Quan una planta ha estat cultivada, recol·lectada i processada de forma natural, aquesta conserva totes les seves qualitats, per la qual cosa és capaç de, més tard, transmetre-les a nosaltres.
Els olis de baixa qualitat no donen els resultats esperats i per contra, podrien crear reaccions al·lèrgiques.
Químicament, els olis essencials estan integrats per, com a mínim, 100 compostos químics diferents, classificats com
aldehids, fenols, òxids, èsters, cetones, alcohols i terpens, encara que sabem que també hi pot haver molts compostos encara per identificar.
Els terpens o terpenoides són la unitat química major i principal dels olis essencials, entre els quals podem diferenciar al seu torn entre monoterpenoides, sesquiterpenoides i isoprens.
COM PODEM OBTENIR ELS OLIS ESSENCIALS?
Podem obtenir olis essencials de diferents parts de la planta:
* a les flors (com en el cas de la lavanda, el gessamí i la rosa)
* en tot l'arbre (com succeeix amb l'eucaliptus)
* a les fulles (la citronel·la o el llorer)
* a la fusta (el sàndal o la canyella)
* a l'arrel (el vetiver o el gingebre)
* a la resina que exuden (l'encens, la mirra i el benjuí)
* a la pell de les fruites (la llimona, la taronja i la bergamota)
El mètode d'extracció variarà depenent de la fracció de la planta que vulguem utilitzar.
En ocasions, d'una mateixa espècie botànica es poden extreure diferents olis essencials depenent la fracció de la planta que processem, amb propietats també diferents, per la qual cosa és necessari recórrer a la nomenclatura botànica i a especificar de quina part d'aquesta espècie s'extrau l'oli essencial del qual tractem, per evitar confusions.
Per exemple, amb l'espècie Citrus aurantium amara o sigui, el taronger.
De les flors del taronger s'extrau per destil·lació l'oli essencial neroli o flor de taronger; dels fruits recentment formats s'extrau per destil·lació l'oli essencial de petitgrain i de la pell dels fruits ja madurs s'extrau per expressió en fred l'oli essencial de taronja().
MÈTODES D'EXTRACCIÓ
L'essència és una substància altament aromàtica produïda per les plantes en cèl·lules especials. Els olis essencials són molt
inestables: volàtils, fràgils, i alterables amb la llum.
Els mètodes més habituals són la destil·lació per arrossegament de vapor i l'expressió en fred, ja que són els indicats per a la majoria de plantes, però n'hi ha altres, com per exemple, l'enfleurage, que és específic per a l'extracció d'olis essencials en flors molt delicades, la maceració, per a aquelles plantes que els seus principals components amb propietats no suporten altes temperatures o l'extracció amb diòxid de carboni, un mètode nou i utilitzat encara per molt pocs laboratoris.
DESTIL·LACIÓ EN CORRENT DE VAPOR O PER ARROSSEGAMENT DE VAPOR
És el principal mètode per extreure els olis essencials de les plantes.
Es tracta de destil·lació al vapor quan la planta es posa sobre una reixeta i a sota s'afegeix aigua que s'escalfa fins a entrar en ebullició.
El vapor resultant de l'ebullició, passa per la reixeta i impregna la planta.
La calor i el vapor trenquen les cèl·lules vegetals que contenen oli essencial i s'allibera l'essència juntament amb el vapor, que passaran a través d'un tub per tancs de refrigeració, on els vapors es converteixen de nou en líquids, recollits en cubes al final del procés:
El vapor es condensa en un destil·lat aquós (aigua floral o herbal, denominat hidrolat) i l'essència de la planta, en un oli essencial que, per ser més lleuger que l'aigua, ascendeix a la zona superior de la cuba i pot separar-se fàcilment de la part aquosa.
La destil·lació també pot serdirecta, quan la planta (arrels, branques, fulles, baies, pètals) es col·loca en aigua que s'escalfa fins a l'ebullició. El procés és el mateix que l'anterior només que l'aigua està en contacte amb la planta i no només ho està el vapor.
EXTRACCIÓ PER PRESSIÓ EN FRED
Els olis essencials de llimona, bergamota, taronja i normalment altres cítrics, s'obtenen per expressió en fred de la pell del fruit, ja que l'essència es troba emmagatzemada en bosses relativament grans localitzades en la capa externa acolorida de la pell del fruit.
Aquest mètode d'extracció té l'avantatge que al no sotmetre a altes temperatures, no es deterioren els olis essencials.
PER ENFLEURAGE
És el mètode tradicional per extreure l'oli essencial de flors delicades com el gessamí o les roses.
Consisteix a col·locar capes de pètals sobre un cristall, cobertes amb un oli essencial tebi i amb molta grassa (antigament amb cansalada o cera).
Després, els cristalls on es troben les roses es posen uns damunt dels altres. Després d'algunes setmanes, les flors comencen a deteriorar-se i es canvien per altres fresques.
Posteriorment la grassa que recobreix les flors i que absorbeix les seves essències, es renta amb alcohol per obtenir les essències obtingudes.
Després l'alcohol s'evapora i d'aquesta manera s'obtenen olis essencials molt purs anomenats absoluts.
EXTRACCIÓ AMB DIÒXID DE CARBONI
Es tracta d'un mètode nou que utilitza temperatures relativament més baixes a les de la destil·lació normal, la qual cosa fa que sigui menys agressiu per a les plantes.
Consisteix a col·locar les plantes en un tanc d'acer inoxidable, al qual posteriorment se'ls introdueix diòxid de carboni per augmentar la pressió.
Quan el diòxid de carboni se sotmet a altes pressions es liqua, actuant com un solvent que permet extreure els olis essencials de les plantes. Després, la pressió disminueix i el diòxid de carboni torna al seu estat gasós sense deixar restes en els olis essencials.
0 comentaris